Les espurnes de la pluja
escalfen la possibilitat.
La possibilitat ball el bullir
del pas del temps que retomba
des de la secció de Maternitat
fins als arxius del tanatori.
El degoteig de les flames
refreden les ombres de les passes
i les congelen en el laberint del demà.
Però avui mateix,
d'on surto?
ja hi sóc al laberint?
on és laberint? on és?
em remoc entre els llençols
com una sardina a la xarxa dels somnis
onejants del mar
com un ocell embolcallat en els desigs
rafegants del vent,
como una gra de pol·len a mercè d’una
abella,
entre els llençols
caic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario