digues,
què faries si tinguessis el cel
a les teves mans, com un sac de patates
ple de respostes?
digues,
què faries
si tinguessis les respostes a l'abast?
encara diries
"vull saber-ho tot!"?
encara voldries
saber
el que posa a dins teu o al teu mirall?
saps que no tornaria a ser igual
mai més.
i diga'm si t'atreveries a acceptar que tot el que eres
ja no és res més que una veritat que fa pudor
que t'apreta amb pessics
i t'escalfa, et crema, et fereix…
agafa el cel amb les teves mans
llargues,
endavant! endavant!
mira-ho, valent!
diga'm si això
era allò
que buscaves que volies
per viure el camí
per viure el destí
ja no hi ha volta enrere
a menys
que el teu cor
se'n vagi
no torni
i tu
et quedis
al llit
en un sobre de correu certificat
rumb
a la bogeria...
No hay comentarios:
Publicar un comentario