cau [fruit d'un pomari]

surt del seu cau la llum fugaç d'un llampec 
i acaba sobre el sostre 
del cotxe que algú condueix  
algú que ha rebut una trucada perduda de número desconegut  
 
cau un arbre olorós i caduc damunt d'un contàiner d'ampolles 
buides 
cauen els bocins d'una mossegada de pa 
sobre el carrer i tres coloms es barallen a mort 
per un tros més de vida  
 
cau una escala que servia per pintar un lloc 
alt 
i cau un raig de vent sobre l'escala partida 
i la pintura blanca s'arrapa a les esquerdes del terra,
lentament com mel espesa enganxada als cabells del desig.
 
cau un regne insípid enmig d'un embús de trànsit 
i ensopeguen un atleta campió del món 
amb un trompetista que es trenca els braços tot abraçant 
l'aire d'or que fa ressonar les escletxes d'una vella presó.  
 
cauen les llàgrimes com si ja no tinguessin cap efecte 
cau la suor de la febre groga quan aquell va mossegar 
el viatge d'una mirada a l'infinit en un dimecres laborable  
 
cauen les llaunes obertes plenes de restes seques de tomàquet
i una o dues llàgrimes més
i les mosques fan brunzir al voltant el frenesí i l'alegria 
les ales que les faran seguir brillant de tots colors 
sota el sol que se'n va sota els núvols negres:  
 
tot queda amagat en serralades de brossa 
jo intento amagar-me  
al meu cau, tal com la pluja s'amaga al cel,  
 
observo les mosques de tots colors com canvien la seva dansa
per anunciar una tempesta.
i jo espero per sortir.