sota la flaçada d'un vent ple de veus estrangeres al temps,
un tros minúscul de galta
brilla en el mirall de la nit
del cel facial… amb la seva i la meva
cara esquinçada entre les
venes amagades de les constelacions
i el desig que em persegueix i persegueixo que em persegueixi
tensa les seves orelles per escoltar els ulls dels ulls
darrere els ulls enfonsats darrere
amagats davant l'horror que brilla en el mirall de la nit
esclaten
en el foc fosc esclaten
crepiten
durs
com una pedra
inesperada
durs
crepiten
entre un grapat de llenties en una boca seca
sense dents sense
llavis sense
llengua sense
i surten les llenties de la boca
i durs surten
bocins dels meus ulls
s'escampen
fins a l'estómac d'un sol desig
s'escampen
entre els bocins de la seva i la meva
cara esquinçada entre les...
venes…
amagades…
de les constelacions…
fins a l'estómac d'un sol desig:
desaparèixer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario